
Ja estem en la tercera pròrroga de l'estat d'Alarma, i restem a casa amb els nostres grans i menuts, deixant passar els dies, les setmanes, que esperem, desitgem siguen pròximes, en que podrem eixir de casa a passejar, a patinar, a asolejar-mos sense que cap impediment ens frene això que diguem
'viure'.
Hem deprès ràpidament qué es això del teletreball, encara que al principi ho vaig compatibilitzar en anar a la feina quan no hi havia ningú (per la vesprà), els dies que no em tocava el meu torn presencial, perque encara no s'havia implementat la manera de poder-ho fer des de casa.
Menys mal que fa mesos que possarem fibra a casa.
Menys mal que tenim dos ordinadors -portàtils- que ens permeten poder treballar a tots dos des de casa.
Menys mal que les xiquetes son com son, i que alguns dies ha eixit el sol i han pogut jugar al pati del pis -vivim a un primer pis-, i que fins i tot ara tinguen color a les galtes.
Menys mal que ara fa dos anys que decidirem comprar el baix que hi ha aqui mateix de casa nostra i acondicionar-lo com a loft per als meus pares ja prou grans - han complit els 80 i 84 aqui amb nosaltres-, i ... menys mal que hem trobat a una persona meravellosa amb molta paciència -Lucia- que fa conter dels meus pares unes hores de dilluns a dissabte, així com el SAD, amb l'ajuda de aseo personal i higiene i neteja de la llar dels meus pares (gràcies Ana), ... que han fet més suportables els durs inicis d' eixa malatia que porta nom d'alemany ... Alzheimer, i que va fer molt dur sobretot el primer any, amb algunes crisis sistèmiques que m'han fet disparar la glucosa en sang, i m'han obligat a seguir tractament amb insulina.
Menys mal a moltes i moltes circumstàncies que han fet que a hores d'ara, puga'm estar junts. Tots junts.

Menys mal que a algú en algun lloc va pensar en això d'eixir als balcons ... gràcies a eixa idea, hui coneixem a quasi tots els nostres veïns d'aqui enfront. Poca a poc s'han anat sumant, més i més veïns a la cita. Tot esperem que just a les huit, un veí d'un dels quarts d'enfront toque la trompeteta d'agutzil, i tots eixim fent palmes disciplinada i efusivament.
Menys mal que als grup de WhatsApp's de grups i amics, seguim en contacte. Seguim comunicant-mos. Seguim rient. Seguim pensant i sabent més coses.
Sí. Tot anirà bé.
Sí. Açò passarà.
Sí. Sopesarem allò que es important, i sabrem també qué no ens cal.
Sí. Serem una societat un poc més savia. Esperem!
En voremos junts!!!!