jueves, 23 de octubre de 2008

Raó en la diversitat: Els devots del formigó.

(insertat en: http://lluisronda.blogspot.com/2008/10/els-devots-del-formig.html#comments) Com deia la cançó,
“per no frenar al final de la curva,
me’n vaig anar dins d’un barranc,
i en el taller, el mecànic em deia
‘burro, animal, per no frenar’ ...”

Si, ja se, que la nostra benvolguda comunitat, te himne, i no lletra (o almenys oficial), però aquesta oficiosa, podria ser ben gràfica de on se’n anem tots plegats si no posem un poc de seny i sentit comú entre els nostres adlàters.

Ens visiten moltes persones, i segurament, quasi totes es senten meravellats per la bellesa de les nostres costes, de les nostres muntanyes, dels fons marins. De tot allò que el creador, o l’accident còsmic, ha posat al nostre abast. I això esta bé.

¿Per què s’empenyen alguns en crear un mon de formigó, rejoles, i construccions que res tenen a vorer amb les dunes, platges verges, i muntanyes per a explorar?

Pensem com a xiquets, si encara podem.

Que magnífiques aventures entre els canyars, desembarcs a platges inhòspites, tresors amagats entre les dunes, cabanyes al damunt d’un pi, o baix d’un taronger.

¿No serà millor conservar en la memòria dels que vinguen en un futur, allò que fa encantadors els pensaments que encara conservem a la memòria?

No es tracta de ser ‘Peters Pan’, sinó de créixer a poc a poc, amb coneixement, madurant i cremant etapes, gaudint de cada instant, olorant l’aire pur que tenim, reconeixent el camí que tantes voltes hem fet, i ensenyar-lo als nostres fills, de manera reconeixible.

I, mentre tant, freneu, que si no se’n anem de cap dins del barranc, ... recordeu la cançoneta.

Una abraçada des de Xàbia,

Cartas a Pepe Blanco: Los primos de Rajoy o cómo Aznar hace el primo.

(insertat en: http://elcuadernodepepeblanco.blogspot.com/2008/10/los-primos-de-rajoy-o-cmo-aznar-hace-el.html#comments) Los héroes salva mundos, al estilo americano, quedan bien para las series y telefilmes estadounidenses.

Los Al-Gooreros, per sé, tampoco son de mi satisfacción.

Deberíamos de girar nuestras cabezas, a una simple aula de infantil, donde con la mayor normalidad del 'mundo', los niños razonan sobre la necesidad de adoptar bitos de vida y consumo 'sostenibles y respetuosos con su entorno'. ¿Cómo?

Reciclando, no consumiendo innecesariamente, ajustando los consumos de luz, electricidad, gas, etc... Llendo al super, con carrito, en vez de bolsas. Habituándose a devolver los 'cascos de botella', como cuando nosotros éramos niños. A exigir a los fabricantes el uso de técnicas y embalajes más respetuosos.

Y esos pequeños millones de héroes anónimos, son los que como si de una revolución silenciosa se tratara, harán quedar en evidencia a algún que otro ¿gurú?

O tal vez deberíamos calificar de 'chamán', o cualquier otro calificativo. El de tan RANZ@ opinión, -léase al revés- , habita en un imaginario ficticio.