Bona vesprà, Jordi:
Normalment exprese les meues opinions al teu blog, però ara estava llegint el teu article al Mundo, d’ahir diumenge. I no es per ferte la pilota, que si cal, es fa, sinó perquè moltes vegades coincidisc en el que dius.
M’agrada especialment el paràgraf on dius, mes o menys ... que en èpoques de dificultats i problemes greus, el que la gent vol i demana son polítics dispostos a arrimar el muscle, i a buscar solucions. I efectivament, esta es la tasca que ens deuria de moure a tots, ciutadans, i militants. No ens deu de cegar les llepades d’alguns, que més que tot busquen quedar be, i regalar els oïts. De vegades m’ha parat alguna cosa que t’ havera dit, però agraïsc moltissim que les publicares, i que ens escoltares.
A voltes en allò de les ERE (Expedients de Regulació d'Empleats), i les baixades de persiana d’empreses del sector immobiliari, em preguntava si al igual que fa ja molts anys, la companyera ‘Matilde Fernández’, aleshores ministre/a d’assumptes socials, ens explicava dels efectes a les arques de l’Estat dels anomenats “viatges de l’INSERSO”.
Explicaré breument i ho enllaçaré amb la inquietud que em ve.
1er.- L’estat oferta places de vacances en temporada baixa, a pensionistes i jubilats. Per esta qüestió, disposa d’una partida pressupostaria per a fer front als compromisos de gasto que això va a ocasionar.
2on.- L’Estat deixa de pagar per prestacions de desocupació, un fum de diners, donat que molts treballadors de l’hostereria continuen la seua activitat.
3er.- Els empresaris, cobreixen els seus costos mínims de manteniment de l’activitat.
4rt.- Des de l’Estat s’ajuda a des-estacionalitzar l’activitat turíistica.
Conclusió: guanyen els treballadors, guanyen els empresaris, guanya l’Estat.
Si quant tanca una empresa, l’Administració es creditora d’aquesta, per conceptes com ara IVA, IRPF, Segurs Socials, Taxes i Impostos, ...etc... i aleshores entra junt amb altres en el anomenat “concurs de creditors”. Per què no es pren un comportament pro-actiu davant la situació, i junt amb creditors com caixes d’estalvi, es compensen els deutes per actius, que tots dos posen a disposició dels ciutadans, presentat per exemple, un parc immobiliari en lloguer i a preus raonables, per a facilitar així la mobilitat dels treballadors a l’hora de la recerca de faena?
Com? Doncs envers l’ICO, IVF, etc... es costeja part de la inversió per a crear la borsa de lloguer. Des de Treball, s’oferten ajudes per canvi de domicili per iniciar activitat laboral a més de ‘x’ quilòmetres. I des de Vivenda es controla que efectivament, les vivendes es destinen per al fi que es preten, i no a la especulació.
1er.- L’Estat oferta mitjançant intermediaris, vivendes en lloguer per tota la geografia espanyola, i a preu social.
2on.- Els treballadors es poden plantejar buscar feina lluny de les seues llars.
3er.- Es fa més dinàmic el mercat del lloguer.
4rt.- Les entitats financeres recuperen part dels crèdits concedits.
5t.- algunes empreses immobiliares recuperarien part de liquides.
Normalment exprese les meues opinions al teu blog, però ara estava llegint el teu article al Mundo, d’ahir diumenge. I no es per ferte la pilota, que si cal, es fa, sinó perquè moltes vegades coincidisc en el que dius.
M’agrada especialment el paràgraf on dius, mes o menys ... que en èpoques de dificultats i problemes greus, el que la gent vol i demana son polítics dispostos a arrimar el muscle, i a buscar solucions. I efectivament, esta es la tasca que ens deuria de moure a tots, ciutadans, i militants. No ens deu de cegar les llepades d’alguns, que més que tot busquen quedar be, i regalar els oïts. De vegades m’ha parat alguna cosa que t’ havera dit, però agraïsc moltissim que les publicares, i que ens escoltares.
A voltes en allò de les ERE (Expedients de Regulació d'Empleats), i les baixades de persiana d’empreses del sector immobiliari, em preguntava si al igual que fa ja molts anys, la companyera ‘Matilde Fernández’, aleshores ministre/a d’assumptes socials, ens explicava dels efectes a les arques de l’Estat dels anomenats “viatges de l’INSERSO”.
Explicaré breument i ho enllaçaré amb la inquietud que em ve.
1er.- L’estat oferta places de vacances en temporada baixa, a pensionistes i jubilats. Per esta qüestió, disposa d’una partida pressupostaria per a fer front als compromisos de gasto que això va a ocasionar.
2on.- L’Estat deixa de pagar per prestacions de desocupació, un fum de diners, donat que molts treballadors de l’hostereria continuen la seua activitat.
3er.- Els empresaris, cobreixen els seus costos mínims de manteniment de l’activitat.
4rt.- Des de l’Estat s’ajuda a des-estacionalitzar l’activitat turíistica.
Conclusió: guanyen els treballadors, guanyen els empresaris, guanya l’Estat.
Si quant tanca una empresa, l’Administració es creditora d’aquesta, per conceptes com ara IVA, IRPF, Segurs Socials, Taxes i Impostos, ...etc... i aleshores entra junt amb altres en el anomenat “concurs de creditors”. Per què no es pren un comportament pro-actiu davant la situació, i junt amb creditors com caixes d’estalvi, es compensen els deutes per actius, que tots dos posen a disposició dels ciutadans, presentat per exemple, un parc immobiliari en lloguer i a preus raonables, per a facilitar així la mobilitat dels treballadors a l’hora de la recerca de faena?
Com? Doncs envers l’ICO, IVF, etc... es costeja part de la inversió per a crear la borsa de lloguer. Des de Treball, s’oferten ajudes per canvi de domicili per iniciar activitat laboral a més de ‘x’ quilòmetres. I des de Vivenda es controla que efectivament, les vivendes es destinen per al fi que es preten, i no a la especulació.
1er.- L’Estat oferta mitjançant intermediaris, vivendes en lloguer per tota la geografia espanyola, i a preu social.
2on.- Els treballadors es poden plantejar buscar feina lluny de les seues llars.
3er.- Es fa més dinàmic el mercat del lloguer.
4rt.- Les entitats financeres recuperen part dels crèdits concedits.
5t.- algunes empreses immobiliares recuperarien part de liquides.
