Cartas a Pepe Blanco: "El consenso nos hace más fuertes".

(insertado en: https://www.blogger.com/comment.g?blogID=34392934&postID=5253802312241205979)

Algunos crecimos con el 'consenso', y nos pareció normal que para tomar decisiones, se tuviera en cuenta la opinión de los demás. No teniamos entonces ni edad para votar, ni sabíamos muy bien en que consistía la democracia. De la dictadura y el mensaje único, solo nos queda la supresión de los dibujos animados, con la muerte del dictador, y aquello de que grande y libre, era porque cabían todos, y se era libre para irse...

A pesar de pedir todos los partidos mayoritarios en cada proceso electoral, la mayoría absoluta para gobernar, soy del convencimiento, que ésta no es la mejor de las soluciones, por la simple razón, de que los españoles somos muchos y de diverso opinar.

Todavía necesitamos demostrar que somos capaces de decidir, respetando y oyendo a nuestro contrincante político. Desde el respeto a las opiniones. Desde el reconocimiento a sus planteamientos, y desde la voluntad de conformar decisiones que engloben al máximo de exponentes.

Nuestra democracia ha demostrado varias veces destellos de madurez, pero sus protagonistas, no siempre han estado a su altura. A la altura que esperabamos muchos españoles.

En democracia son tan importantes las formas como el fondo. Y creo que todos agradecemos que se desatasquen los cauces de comunicación.

Al menos oigámonos. Y si es posible, actuemos en consecuencia después de saber y conocer la opinión del otro.

Bienvenidos a la banda ancha.

Cartas a Jordi: "Vacaciones, con perdón"

(insertat en: http://blog.jordisevilla.org/2008-07-24/vacaciones-con-perdon/) Bones vacances i que els amics i la família et reconforten. Res millor que passar un temps entre la gent que ens estima per a sentir-se més vius, i més a prop del terra. De vegades ens cal guanyar perspectiva, per a poder vorer millor i més objetivament la realitat. Diuen que quan la gent es feliç, transmet felicitat, i quan es optimista, transmet positivisme i llum.

Sorolla estiuejava a Xàbia, i no cal explicar com es la seua llum. Moscoso i Solana també venen per estes terres sovint, i jo espere la visita d’amics del cap i casal, com ara Marga, Joaquim, Migue, Marta, i els seus retonys, i no tant. Ni que dir que si vens per estes terres, ens agradaria molt, poder compartir amb tu i els teus un arrosset a banda, dels millors del país valencià. Des de l’anomenada per alguns, la ‘costa brava valenciana’, et desitgem de tot cor, bones vacances, i a agafar forces per al proper curs polític, i per al congrés de país.

De quin color son les decisions?

Una amiga que viu a la ciutat, cap i casal, em deia que la seua ciutat no es sol el cau del riu on s’erigeixen edificacions emblemàtiques, i circuïts automobilístics. Que si, que tot allò esta molt bé, però que al col·legi del seu fill, no s’escometen les reformes i el manteniment des de fa ja molts anys, i que igual passa, als parcs, jardins, i espais públics, on a més a més es planteja ‘privatitzar-se’ instal·lacions com ara pistes esportives.
On estan els llars joves, les biblioteques públiques, els llars de pensionistes, el recolzament als clubs amateurs esportius, i demés associacions vertebradores del pensar cívic i social?
On i com es presten els servicis de proximitat als ciutadans, be tributaris, be d’informació, o assistencials?
On es recalifiquen els terrenys d’us esportiu, per a altres estranys i curiosos usos?
Quin ús o desús es fa de la llengua dels valencians?
En quines condicions habiten a les aules els nostres fills? En barracons?
Son segurs, ecològics, i sostenibles els mitjans de transport públics? Quant s’inverteix anualment en el seu manteniment i la seua modernització?
Quin nombre de vivendes socials i/o protegides per cada 10.000 habitants es construeixen anualment?

Després de tota aquesta perorata de questions, i com que sabia que uns amics tenien entrades per a Madonna, els mateixos, que ja van anar a vore a Elton John, o a The Police, i que estaven esperant-se a la seu de la Volvo-Race, al port de ponent, on es troben els iots més luxosos del mediterrani, junt amb el que la Generalitat té per a passejar-se en les regates, i vorer el gran premi d’Europa de F1, ... de sobte, em vaig adonar, que tot havia sigut un somni, i que estava parat en un embús entre Plaça d’Espanya, i San Agustí, perquè hi havia un bus espaiat, impedint la fluïdesa del transit en hora punta. El bluetooth tornava a parlar-me mentre bufava i bufava per aliviar la calor de juliol.

I tot plegat, em preguntava, de quin color son les decisions?

I jo com que estava al centre de la ciutat, vaig dir que de centre. I aleshores vaig rumiar que tal vegada això del centre, era simplement on la gent vol treballar, però no on vol viure. Tots preferien l’esquerra del mapa, doncs la dreta estava copat pels iots de gent forastera, que si tenien multitud de servicis i instal·lacions públiques per al seu exclusiu goix .

I vaig seguir camí, trencant per Guillem de Castro, cap al carrer Coronas, on m’esperaven per dinar. Si es que puc estacionar. (eixa es l’altra).