Mostrando entradas con la etiqueta tècnics. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta tècnics. Mostrar todas las entradas

lunes, 20 de octubre de 2008

Xàbia: DOCTORES TIENE LA IGLESIA (1ª part/e)

Si no fora per l’encapçalament de l’article, i pel respecte que es deu de tenir al treball fet pels demés, podríem pensar que a Xàbia, no hi ha cap ni mica de Tècnic municipal vigilant les obres del casc antic.

I es que el dret a la presumpció del coneixement es deu, però quan una rere l’altra te la fan, a vorer quina més grossa, fa que pensar.

Albellons per dalt de la cota d’aigua (mireu sinó la plaça de l’església), o escalons tan estrets (baixeu cap a la plaça de baix, i ho sabreu) que de segur es produiran més bacs i denúncies per danys, de les que es poden imaginar. I es que no es pot al·legar que no hi ha prou espai, quan caven fins i tot replans.

No es deu de sulfurar cap regidor pel fet que el veïnat li critique l’execució de les obres al poble. Més be deuria prendre mesures per a que cap veí li tinga que recordar i fer adonar-se’n que ¿es pot fer pitjor les coses?.

I es que entre el treball del matalafer “fer i desfer”, i el calendari que sens ve al damunt, sens posa el cos una mica destemplat. Per que ni empedrat, ni marbre ben posat. O com deia la cançó: “Restaurante los Rosales: sabes cuando entras pero nunca cuando sales”.

Saber, sabem com va començar, i com es va paralitzar. El com es va decidir i a qui, segueix sent misteri per al comú dels mortals.

Desprès de molt batallar, altra empresa va re-començar el que estava inacabat.

S’emportaren moltes sorpreses sota terra, per allò de el que no es veu, .... no existeix. I es veritat, molt desaigües no existien. I més.

Ara, seguim esperant que lleven el cablejat elèctric i telefònic de les façanes; que el veïnat descanse tranquil·lament ; que d’una per totes, no s’obriguen de nou als quatre dies els carrers; que els turistes i veïns tornen a passejar pel casc antic; que es prenguen iniciatives per a estimular la rehabilitació i restauració i adecentació de les façanes de les cases; o com diria Lluís Llach “ho esperem tot, i més.”