Mostrando entradas con la etiqueta pspv. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta pspv. Mostrar todas las entradas

martes, 11 de noviembre de 2008

Volem i podem: "Congrés PSPV-PSOE València"

(insertat en: http://volemipodem.wordpress.com/2008/11/11/congres-pspv-psoe-valencia/#comment-105mment-105)
http://www.futur-socialistes-vlc.net/ Enhorabona per la vostra iniciativa. Esteu sent un referent valent i crític del que deu ser la democràcia al PSPV-PSOE. Ara sols falta que passem tots a llocs i/o idees aplicades a la realitat de la vida del partit i de la societat a la qual devem servir. Uns a les institucions, altres a les escoles, als llocs de treball, a les associacions, als consells escolars, i com no: al si del partit.

Espere que el partit passe a ser lloc d’encontre, i que tothom expresse lliurement el seu parer. Obrint-se a totes les opinions i sensibilitats, sense exclusions. Per que per a excloure, ja esta el PP, deixant de la ma de deu als ‘dependents’, als nous titulats universitaris, als aturats, i així, fins l’horitzó.

M’he sentit un poc decebut, al vorer que el Francesc Signes (de la Ribera Alta, com jo), no està a llocs de representació en l’executiva provincial, al igual que d’altres companys i companyes, que podrien aportar un molt bon to crític i de treball d’oposició al partit que governa als valencians en la actualitat.

Alguns companys porten una vida sencera manant, i d’altres sembla que no s’han tret ni el permís de ciclomotor. Almenys es el que pareix, a la vista de com s’ha conformat eixa primera executiva provincial al País Valencià. Les persones son vàlides o no ho son, tinguen els anys que tinguen, i hagen exercit les responsabilitats que siguen. Es té fusta d’home/dona política, líder i treballador/a, o no es té. L’acomodació que provoca els sillons de les institucions, fa vells i gossos als que allí estan. Cada dia es tenen que batre el coure, i ser per a ells i elles, com si fou el primer dia. (però, acumulant experiència).

Salut i força, des de Xàbia

lunes, 29 de septiembre de 2008

A rel de l’Onzè congrés del PSPV-PSOE

Aquest principi de tardor del 2008, ens ha portat un profund debat al sí del Partit Socialista del País Valencià. I no només pel nom, que ja porta 30 anys, encapçalant un fum de gent, junt al seu esforç i tenacitat. També s’han establert els principis, i línies d’actuació a prendre en els propers anys.Com partit plural i democràtic que som, ha hagut nombroses esmenes a la ponència marc. La qual, com diria el company Alfonso Guerra “no la conoce ni su p…… madre”. Companys com el Ximo Azagra, o el Vicent Soler, no es veien identificats en com havia quedat una ponència que va ser presentada a les agrupacions allà per l’estiu. I això que en havien participat inicialment en la seua redacció. No obstant això, el clam general arreu del País Valencià, han fet que el seny retornara als pilars fonamentals d’un partit amb una identitat força arrelada en un terreny abonat des de fa molts anys, el de la lluita per la eliminació de les desigualtats, el de respecte pel país en el que viu, el de l’esforç per millorar les condiciones de vida dels més desfavorits, el de la estima pel seu país i pels seus veïns. Fa unes setmanes, ja dèiem, en aquest espai 2.0, que tal vegada la gent vol treballar al centre, però, vol viure a l’esquerra. A l’esquerra on la solidaritat, el recolzament als dependents, o el respecte a les diferències son preses com enriquidores, i no com fet xenòfob. On es teixís un pany (del Maestrat o de la Vall d’Albaida, de les comarques del nord, o de les comarques centrals) que fa ferma la unió de les comarques valencianes. On tothom es deu sentir representat i acompanyat.Ara queda desprès del congrés nacional, la feina de fer i construir una majoria de progrés. Queden per escollir als companys que ens representaran des de les Executives que coincideixen amb la circumscripció electoral, i que seran els responsables entre d’altres responsabilitats de la confecció de les llistes electorals, i dels resultats que ens depare el futur.El primer company d’aquestes terres (Marina Alta) en assumir una responsabilitat de representació als òrgans del PSPV, es el regidor i portaveu municipal a l’Ajuntament de Xàbia, en Jose Francisco Chulvi Español; que passa a ser membre del Comitè Nacional del PSPV-PSOE. Es la nostra responsabilitat que no siga l’únic, sinó el primer d’un nombre més representatiu de la presència dels socialistes d’esta comarca als òrgans de representació nacional i federal.

miércoles, 30 de julio de 2008

Cartas a Pepe Blanco: "Consolidar el compromiso con los ciudadanos II "

(seguramente, tampoco aparecerá en ésta dirección, ni será insertado, a pesar de haberse enviado... https://www.blogger.com/comment.g?blogID=34392934&postID=3211350805555298467 ) Buenos días, Pepe, anteayer te envié un comentario, que espero hayas leido, aunque, como veo, has considerado no apropiado publicar. No quisiera que malinterpretaras mis palabras, pero, lo que hice o expresé lo hice con todo el dolor de mi corazón. Qué mas quisiera yo que la federación socialista renaciese de sus cenizas, pero a los hechos me remito.
Las palabras de Alejandro Soler, me recordaron un mitín estudiantil, de gestos forzados y dirigidos. Y la compañera Leire Pajin, no puede sola levantar una federación, donde los que se consideran a sí mismos herederos, esperan que el yacente no arme demasiado ruido. Todos los aspirantes oficiosos se pavonearon por la cena-mitín. Algunos con aire arrogante, otros mirando de soslayo al contrincante. ¿Qué buscaban? desde luego, agasajar a la compañera Leire, ni de coña. ¿pelotear? tal vez...
Tal vez por deformación profesional, me gustan más la personas que son coherentes y rigurosas en sus opiniones y análisis. Debo confesar que algunos de los compañeros que me parecen más válidos, y como diría mi abuela 'treballadors', son los valencianos: Aureli Martínez, Jordi Sevilla, Pedro Solbes, Francesc Signes, Vicent Soler, Ximo Azagra, Ricard Peralta, Ximo Puig, Victor Fuentes, Fdez de la Vega, Maravall, ... y un montón de compañeros que en la Universidad, en las Empresas, en la Administración, defienden de un modo u otro el proyecto de una sociedad más igual, más digna, más social, más solidaria, más eficiente, más eficaz, sin complejos que nos aten los brazos para decidir y gestionar.
Creo que hace falta un poco de autoestima colectiva, y de orgullo bien entendido. Desde la humildad del servicio a los demás. Somos sus servidores, no sus señores.

Nos nutrimos de la vitalidad de las personas, para intentar encauzar ese torrente de energía que supone la responsabilidad que delegan en nosotros.
Los ciudadanos merecen el máximo respeto. Y para ello, precisamos de rigor, esfuerzo, trabajo, trabajo, y más trabajo.
Y parafraseando a Churchill, 'sangre, sudor y lágrimas'. (las nuestras).
Como decía tambien mi abuela, predicar con el ejemplo. Sobran generales, y falta tropa.
Los generales, al frente, a la cabeza de la tropa. (y perdón por el lenguaje bélico, yo soy pacifista, y ex-objetor de conciencia-)

Agradecería que me contestases, y si he ofendido, pido de antemano perdón. Soy sincero, e intento ser en todos los aspectos de mi vida, honrado, y 'treballador'.